L’acció no violenta i la presó com a eina política omple d’assistents l’Escorxador per seguir el col·loqui amb Diana Riba i Pepe Beúnza

Diana Riba: “La presó és el mirall de la repressió de l’Estat”

Pepe Beúnza: “A Catalunya fem les coses de manera pacífica, però ara ens falta trobar l’estratègia conjunta de la lluita no violenta”.

FOTOS: Enric Vernet

La sala d’actes de l’Escorxador es va omplir d’assistents interessats i amb ganes de participar en el col·loqui organitzat pel Comitè Llibertat Vilafranca el passat dijous 4 d’octubre i que portava per títol “La presó com a eina política”. Hi van intervenir Diana Riba, dona de Raül Romeva i portaveu de l’Associació Catalana pels Drets Civils, i Pepe Beúnza, de l’Institut Internacional de l’Acció No Violenta i el primer objector de consciència al servei militar de l’estat espanyol per motius polítics i que li va suposar tres anys de presó. El debat va ser moderat per la periodista Anna Vallhonesta.

Beúnza va iniciar el col·loqui explicant la seva experiència d’acció no violenta que va portar a la fi del servei militar. L’any 1971 va ser empresonat durant tres anys per negar-se a fer la mili, sent doncs el primer objector de consciència per motius polítics de l’estat, “ni en els moments més optimistes vaig pensar que acabaríem amb la mili, però vam aguantar”, va explicar. Pepe Beúnza és amic de Raül Romeva i en va destacar la seva feina en pro a la cultura de la pau: “des de petit el vaig introduir en la cultura de la pau i és un gran orgull veure com en aquest cas l’alumne a superat al mestre”.

Diana Riba va explicar com està vivint la família més propera aquests mesos de presó: “per la família, la presó és un estat entre la pèrdua i l’absència, no l’hem perdut, hi és, però no pot ser-hi”. Riba va ser contundent explicant les injustícies de la presó preventiva: “la presó de nou polítics és el mirall de la repressió de l’estat i és un dels seus grans problemes”.

Respecte la mobilització ciutadana, Diana Riba va explicar que la gent s’està movent molt, que reben moltes mostres de suport. Beúnza va afegir que “a Catalunya fem les coses de manera pacífica, però cal trobar una estratègia conjunta de la lluita no violenta”.

Un altre dels despropòsits de l’Estat, com va explicar Diana Riba, és el canvi de data constant de la data del judici: “al final, amb tants canvis, acabes pensant si no és una estratègia de desgast. I està clar que la pena la decidiran prèviament. Ara cal que ens concentrem en el judici perquè ho estem fent bé i perquè ens portarà a Estrasburg”.

Pel que fa el canvi de govern, segons Diana Riba, ha canviat el vocabulari, però no els gestos perquè la fiscalia segueix demanant presó. Segons Beúnza, en un any s’han après moltes coses “descobrir que el franquisme encara és viu ha estat dur, però ara som més savis”.

Diana Riba va acabar la seva intervenció demanant sumar: “hem d’agrair qui ens ha donat suport des del principi, qui ens ha donat suport a la meitat i qui ens donarà suport en el futur. Cap retret, cal sumar”.  

 

 

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Create your website at WordPress.com
Get started
%d bloggers like this:
search previous next tag category expand menu location phone mail time cart zoom edit close